TORRE DE COSTA DE LA CORDÀ

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE...

(Temáticas): VIGIAS DEL MAR.

"LA TORRE DE COSTA DE LA CORDÀ (ORPESA, CASTELLÓ)".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

La torre de costa de la Cordà també és coneguda amb altres nomenclatures (Mala Mujer, Cordada, Renegà, Orpesa, torre del Barranc, Colomera), és un monument declarat BIC, i protegit per la llei de patrimoni. A l'any 1554 este bastió estava construït . Posició: WES84 latitud 40º 4’ 0'88 N, i longitud 0º7' 27'40 E .
Es tracta d'una torre de guaita de la "Guàrdia Militar de Defensa de la Costa", pertany-a la xarxa de torres que defensaren el litoral dels atacs dels pirates berberiscos que foren una amenaça molt present entre els segles XIV-XIX, fustigant constantment la costa amb actes de pirateria a la mar, i hostils desembarcaments a terra a la recerca de botins i captius, a més es tenia sempre present l'amenaça d'una hipotètica invasió del territori per la poderosa armada turca, que dominava el Mediterrani, i amenaçava amb la seua presencia el desembarcament d'un temible exèrcit a la conquesta de l'antic al-Andalús, i la costa valenciana era molt propicia per a este fi, cal recordar alguns dels atacs a les poblacions: de Torreblanca l'any 1397, Alcalà 1547, Cabanes 1558, Capicorb 1586, Benicàssim 1512, i els atacs a Orpesa de 1534, 1619...
Els guàrdies de la costa dels districtes valencians incorporats en torres, castells i atalaies otejaven constantment l'horitzó de la mar, per a albirar els moviments enemics que provingueren de la mar, en cas de perill feien avis de rebatos, per coordinar la defensa del litoral, presentar defensa ofensiva, i evitar el desembarcament d'enemics, ames treballaven amb altres assumptes: indicacions d'orde, i ordres a navegants i pescadors, combatre el contrabandisme, la prevenció de salut publica i evitar el desembarcament d'apestosos.
La torre de la Cordà es troba enclavada al mixt del cap d'Orpesa, una costa amb un relleu accidentat al llarg de set quilòmetres d'escarpada serra de pedra calcària cretàcica, tot dibuixa una costa quebrada, alternada de cales i penya-segats calcaris, la serralada en este punt conclou a la mar, sobreix invadint la mar i creant el cap litic d'Orpesa que queda comprés entre les poblacions d'Orpesa al nord, i Benicàssim al sud-oest .
La torre de la Cordà ocupa un turó calcari al nord de la cala-platja de la Renegà, el besant est, cau cap a la mar amb un desnivell atalussat d'uns trenta metres, que li servia a la torre de defensa natural. Esta torre mantenia contacte visual únicament amb les dos torres contigües del contingent defensiu coster, al norest a 2.700 metres la torre del Rei, i al sud-oest les torres de la Colomera distant 1900 metres lineals, i la desapareguda torre de Sant Julià, ambes també estaven construïdes l'any 1554.
Esta torre es troncocònica d'uns onze metres d'alçada, esta assentada directament sobre el sol natural, sense fonament de cimentació, el perímetre circular exterior medix 16 metres, l'obra es de mamposteria ordinària de gran tamany, la silleria esta ubicada als llindars i recercats de les obertures de foc i sentinella, la porta de la torre que mira cap a l'est esta en alt a uns sis metres d'alçada, s'accedia per una escala de corda, la torre en 1/3 part es massissa, aparenta haver tingut dos plantes, corona una plataforma d'armes. Les defenses de la torre estan molt concentrades en la primera planta en què s'aprecien un total de 10 obertures amb múltiples funcions: la porta dintellada és de menut tamany, i té una sagetera per a defensar-la en cas d'abordament, set matacans abussonats disposats en dos nivells alternats en zig.zag rodejant la torre, defensaven la base de la torre intentant evitar els butrons i l'obertura dels murs, l'altra obertura és una petita espitllera oberta dalt del llindar del matacà que mira cap sud-oest, la funció era mantenir contacte visual lineal amb la torre Colomera des de la posició de foc de la 1ª planta. A la segona planta i queden les restes de 3 espitlleres sageteres, la plataforma superior esta enderroca.
Sobre la tipologia de la torre; de planta circular i base massissa era un disseny funcional i pràctic, la finalitat que es perseguia era fer rebotar els projectils provenients de l'artilleria enemiga, que hipotèticament foren disparats des de els vaixells enemics que podien apropar-se amb facilitat a peu de penya-segat sense embarrancar.
Altres elements etnològics a ressaltar:
(1) - Un molló delimitador distant que conserva una A, i un dibuix indeterminat.
(1) - La presencia al lloc d'una espècie vegetal de planta crassa al·lòctona.
(2) - La presència d'un "cocó", distant uns trenta metres de distància, els cocons servien per a replegar i emmagatzemar l'aigua de pluja, el dipòsit "cocó" aprofita una cavitat natural de la roca calcaria, la part emergent de la roca serveix d'arreplegador o captador d'aigües d'escorrentia d'aigualera i de plujà principalment, el cocó ha sofert diverses actuacions antròpiques amb dos finalitats, facilitar la captació d'aigua per a lo qual l'hom va fer uns regalls o canalets poc profunds, sinuosament esculpits sobre la superfície de la roca per guiar l'aigua cap a la tragalera del cocó, i s'actuat profusament per a facilitar l'extracció de l'aigua del cocó, per a lo qual s'hi ha examplit la boca fent-la totalment circular de 21 ctms. d'ampla, tot treballat per un picapedrer, els cocons sempre estaven tapats amb grans lloses calcàries.
(3) - En un inventari d'armament i personal de les torres del districte de Castelló de l'any 1728, manat a fer pel Príncep de Campoflorido consta que esta torre estava proveïda de: "2 mosquetes, 2 botavanes, 35 balas de mosquete, pólvora 4 libras, i cuerda mecha 2 varas. Servian en la torre los soldados de a pie Jaime Boix y Vicente Perciva. Carmen Pérez-Olagüe .

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN E. PRADES):

BIBLIOGRAFIA, CITES:
- Conselleria de Cultura, Educació y Esports.
- Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Vicente Forcada Martí: “Torres y castillos de la província de Castellón”.
-Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià .
- París Muñoz, Eduardo (1990): “Torrenostra, historia, marineria y turismo”. Barcelona, 1990.
- Prades Bel, Juan Emilio (2007): “El “Castellet” una torre de güaita al cim del “Raspall” (Torreblanca)”. CEM nº 77, 2007.
- Blog “España medieval”: “La historia de Orpesa desde sus torres vigia”.
- Sánchez Gijón, Antonio (1996): “Defensa de costas en el Reino de Valencia”. Consell Valencia de Cultura, Generalitat Valenciana, 1996.