L'ABRAÇ AL MEU
AMIC PI
JUAN EMILIO PRADES BEL
RESUM: (valencià)- El següent article és una manifestació personal d'agraïment a la naturalesa i ha les raons de ser de les coses.
- A nivell de divulgació cultural, faig el relat d'una de les múltiples relacions de simbiosi entre lo humà i lo vegetal, en pro de la recerca de nivells dimensionals en l'experiència humana de percepció sensorial, quàntica i regenerativa, prenent com a base el coneixement empíric heretat del saber popular de la ruralia castellonenca, i de les seves tradicions sobre el poder dels arbres i les creences màgiques i circumstancials de la vida.
RESUMEN: (español)- El siguiente artículo es una manifestación personal de agradecimiento a la naturaleza y a las razones de ser de las cosas.
- A nivel de divulgación cultural, relato una de las múltiples relaciones de simbiosis entre lo humano y lo vegetal, en pro de la búsqueda de niveles dimensionales en la experiencia de percepción sensorial, cuántica y regenerativa humana, tomando como base el conocimiento empírico heredado del saber popular de la ruralia castellonense, de sus tradiciones sobre el poder de los árboles y las creencias mágicas y circunstanciales de la vida.
EXPOSICIÓ: L'amic del que vaig a parlar-vos es un ent
benefactor que dona salut i benestar, i no demana res material a cambi, tan
sols les ganes d'aproparse a ell amb cor, ánima i mirada neta, es la definició
de lo que es un amic, lo llamatiu es que es tracta d'un amic de fusta, es un
pi, un arbre dret i verdader, un amic i un ser viu benefactor de purificació
mediambiental i cósmica per a mi i per a tots l'essers humans que se li
apropen. El pi és un arbre dotat de grant
mobilitat, el moviment i la elasticidad és un factor important en la seva
supervivència, la energia de este ser circula per tot ell amb rapidesa per dins del seu tronc, per les branques,
rames i fulles, tot ell poseeix energies fortes i dúctils, que fluixen en una
desordenada armonia sensorial d'un aura que s'exten al voltant de l'arbre, e intencionadament trasmet la força
vital també a l'exterior. El pi te un caràcter vivaç que li permet adaptar-se a
una gran varietat de terres, i ubicacions mediambientals, on es capaç
d'arrelar, crea al llarg de la seva existència tot un ecosistema i biocenosi de
maquia i fauna que es va transformant rápida i constantment, el pi tendeix a la
expansió i la formació de frondosos boscos. El color predominant del fullatge
del pi, es d'un to verdós fosc, la emanació de fragancies que emet es percep
fàcilment dins del bosc, i dóna la sensació que tot ell es tenyeix del seu
mateix to verdós fosc ombriós, barrejant-se les vibracións suspengudes en
l'ambient, junt amb un aura densa, l'aroma de la resina, i la vitalitat que
emet el pi, tot incideix en un ambient creatiu d'aura de vida al voltant d'ell,
que fa olor de terra i es refrescant com la brisa de la mar. Els pins són
arbres d'energia robusta, la seva presència sempre dóna una sensació de
seguretat, però alhora posseeixen aquesta característica de mobilitat que de
vegades els dóna un aspecte una mica desordenat i desgreñat. Quant ens adentrem
a passetjar per dins d'un bosc de pins, sense adonar-nos ens anira influint
l'aura activa del ánima dels arbres pinaçis, rápidament notarem com ens va
influint en la persona, en el sistema motriu i en un benestar del estat del
ànim, no es estrany que accelerem el pas, si per cas et sents cansat o et pesen
les cames, cal apropar-se a la soca d'un pi gran, quant més gran i fort millor,
i envoltar el tronc de l'arbre amb els teus braços, i abraçar-lo amb ganes amb
els brazos ben estesos, i acariar les esquerdes de la corfa del tronc amb els
dits per fer-ne la trasmisió d'energia a través d'ells, deixa manera vuidarás
el cansament i la energia negativa, i una fluideça de benestar penetra en el
ser iniciat i s'apoderará dels musculs i del sistema circulatori, i al rato es
recupera la força muscular, la vitalitat i es normalitza la irrigació
sanguínia, un poc de descans a l'ombra del pi fa la resta.... JUAN EMILIO PRADES BEL
RESUM: (valencià)- El següent article és una manifestació personal d'agraïment a la naturalesa i ha les raons de ser de les coses.
- A nivell de divulgació cultural, faig el relat d'una de les múltiples relacions de simbiosi entre lo humà i lo vegetal, en pro de la recerca de nivells dimensionals en l'experiència humana de percepció sensorial, quàntica i regenerativa, prenent com a base el coneixement empíric heretat del saber popular de la ruralia castellonenca, i de les seves tradicions sobre el poder dels arbres i les creences màgiques i circumstancials de la vida.
RESUMEN: (español)- El siguiente artículo es una manifestación personal de agradecimiento a la naturaleza y a las razones de ser de las cosas.
- A nivel de divulgación cultural, relato una de las múltiples relaciones de simbiosis entre lo humano y lo vegetal, en pro de la búsqueda de niveles dimensionales en la experiencia de percepción sensorial, cuántica y regenerativa humana, tomando como base el conocimiento empírico heredado del saber popular de la ruralia castellonense, de sus tradiciones sobre el poder de los árboles y las creencias mágicas y circunstanciales de la vida.
Val la pena donar un abraç a un amic....(JEPB,Torreblanca, 2013)
RENYORANÇA DE
L'ABRAÇ D'UN AMIC....
Imaginant el temps,
dels passats viscuts....
Tant em volieu...
tots els dies a la meua ombra venieu a
jugar.
és vareu anar fent grans,
i
un día,... hai un día...
ja no vareu tornar,
m'ha vieu oblidat...
no se lo que vos a pogut passar.
Jo i l'ombra on tan vareu jugar
ens cansem d'esperar
ens agradaria poder-vos abraçar...
no vós oblideu
a
buscar-vos no puc anar...
de la terra no em puc escapar .
(Poesia de Juan E.
Prades, 2013)
- Caro Baroja, Julio (1974): Ritos y mitos equívocos. Ediciones Istmo, 1.974.;
- Caro Baroja, Julio Los pueblos de la península ibérica: temas de etnografía española. Editorial Crítica, 1991.
- Caro Baroja, Julio (1987): Formas de cultura y vida tradicional de los pastores y vaqueros en la región de Cantabria. Universidad de Cantabria. Servicio de Publicaciones, 1987.
- Caro Baroja, Julio (1995): La cara, espejo del alma: historia de la fisiognómica. Círculo de Lectores, 1995.
- Caro Baroja, Julio (1982): Cuadernos de Historia de la Medicina Vasca. Universidad del País Vasco. Seminario de Historia de la Medicina Vasca, Euskal Herriko Unibertsitatea. Euskal Medikuntzaren Historia-Mintegia,1982.
- Caro Baroja, Julio (1986): De la superstición al ateísmo. Taurus Ediciones1986.
- Caro Baroja, Julio (1968): Estudio sobre la vida tradicional española Seminarios y Ediciones, 1968.
- José Pedro Marín Murcia, Marta Martínez Cano, Philippe Nicolas: Culto a los árboles, la magia de los bosques. Eurobacteria.;
- Sir James George Frazer (1922): The Golden Buogh. The Macmillan Company, New York, 1922.
- Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011.
- Prades Bel, Juan E. (2011): "Retalls de memoria d'una vida rural, gastronomía i vida quotidiana". Publicación D.P.: T-0181-11, editor: Juan E. Prades, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2010): "Els corrals antics i altres construcción pastorils del terme d'Alcalá de Xivert/catálogo inventario (II)". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº66/abril /2010, págines 38-40, any 2010. ; - Prades Bel, Juan E.(2009): "Ermites i creences de pobles castellonencs: l'ermita de Santa Bárbara de la Salzadella (Baix Maestrat". Publicación Revista Mainhardt, D.P: CS-357/88, nº63/abril/2009, págines 28-29, any 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario